PAISATGE DE L'EBRE

PAISATGE DE L'EBRE

Avui he tornat a la Serra de Pàndols.
I a la cova he trobat
les sabates d'en Jaume.

Un forat a les soles
una pinta de bales,
dins d'un plat enfangat
tres cascots de metralla.

Des l'any trenta-vuit
jo no havia tornat
a la Serra de Pàndols.
I a la cova han quedat
les sabates d'en jaume.

Dins d'un plat enfangat
tres cascos de metralla.
A la cova han quedat
les sabates d'en Jaume.

Josep Gual - Teresa Rebull

JO VINC D'UN SILENCI

JO VINC D’UN SILENCI


Jo vinc d’un silenci
Antic i molt llarg
De gent que va alçant-se
Des del fons dels segles
De gent que anomenen
Classes subalternes,
Jo vinc d’un silenci
Antic i molt llarg.


Jo vinc de les places
I dels carrers plens
De xiquets que juguen
I de vells que esperen,
Mentre homes i dones
Estan treballant
Als petits tallers,
A casa o al camp.

Jo vinc d’un silenci
Que no és resignat,
D’on comenta l’horta
I acaba el secà,
D’esforç i blasfemia
Perquè tot va mal:
Qui perd els orígens
Perd identitat.

Jo vinc d’un silenci
Antic i molt llarg,
De gent sense místics
Ni grans capitans,
Que viuen i moren
En l’anonimat,
Que en frases solemnes
No han cregut mai.

Jo vinc d’una lluita
Que és sorda i constant,
Jo vinc d’un silenci
Que romparà la gent
Que ara vol ser lliur
I estima la vida,
Que exigeix les coses
Que li han negat.

Jo vinc d’un silenci
Antic i molt llarg,
Jo vinc d’un silence
Que no és resignat
Jo vinc d’un silenci
Que la gent romprà,
Jo vinc d’una lluita
Que és sorda i constant.


Raimon